Unes línies sobre futbol

Com ja sabreu, tant vosaltres com la resta del món globalitzat, el Madriz ahir va aconseguir el nosequant títol de LLiga (aplaudiments).

Ahir nit em vaig xuplar hora i mitja de pitades, berrits (alguns pareixien el rei león i tot), cohets i trompetes d’ixes d’aire que fan un soroll infernal. Bé, jo i la resta del poble, clar! Com podreu imaginar, no participe de l’alegria dels madridistes però tampoc de l’alegria de cap altre equip en cas de que el guanyador haguera sigut un altre. Simplement, me-la-su-e.

Molta gent et diu: “Es que si no eres aficionada, no pots entendreu”. No, perdona. Com no estic subnormal, clar que puc entendre-ho. El que no puc entendre és que tanta euforia acabe per cremar containers a Alacant entre altres coses. Potser tenim visions diferents de la felicitat…

I ixe subidón? A sant de què ve? Ni tu has jugat el partit ni t’enduras la prima que s’enduran ells per haver-lo jugat i guanyat. I això és motiu de ixir a donar-li per cul al veïnat? O és motiu de que el meu Messenger s’haja plagat de madridistes amb la “ocurrent” frase de “Eto’o, cabrón, saluda al campeón”? Pero si Eto’o només estarà trist uns dies i després els milions d’euros que té li faràn oblidar la “pena“! A Eto’o li la sue la teua frase!

Per altra banda, se m’ocorren moltes altres coses per les quals si que valdria la pena ixir a pitar i a fer el imbècil col·lectivament al carrer, per exemple:

• Celebrar que hui no ha mort cap dona a mans de la seua parella.
• Celebrar que dos paísos (per no dir tots que em pareix utòpic) han firmat la pau per a sempre.
• Celebrar que algun metge o científic ha descobert la vacuna definitiva contra la SIDA.
• Celebrar que ja la sequera és ja només una cosa que apareix als llibres, al igual que el canvi climàtic.
• Celebrar que ixos jugadors de futbol vos pagaran cada mes sous superiors a 3000 euros. En definitiva, sou vosaltres els qui els ompliu els diners sense demanar cap comissió. Pot ser ja és hora. Jeje.
• Celebrar que les empreses i l’estat, en pleno subidón de adrenalina, emulen als jugadors de futbol i ens paguen a tots els treballadors la mateixa quantitat. (yeah!)
• Celebrar que ja es comercialitza un cotxe no contaminant i que en 4 dies acabarem amb l’efecte hivernacle.
• Celebrar que ja no hi ha cap xiquet/a maltractat o prostituit.
• Celebrar que Fabra ja no està al poder (jejeje, esta no val).

Son coses que em pareix que tenen moltissima més repercussió que 11 tipets darrere d’una pilota. Lo que passe es que tot lo altre no distrau, tat? Potser si feren un reality en un prostíbul de Delhi, hi hauria més conciencia social sobre les coses que realment importen.

Pero clar. Aquest és solament el meu punt de vista.

Més aigua

El dia 26 de Maig, Mármol em va passejar fins el pantano del Sitjar. Feia un vesprada horrible, humida, fresca, fosca…pero…hi havia molta aigua!!! (tenint en compte les possibilitats!)

Res, ací hi han tres fotos mobileres (mala qualitat per tant) d’aquell dia. Per si algú no s’ubique, que sapia que les 3 estan fetes desde damunt de la presa. La primera es d’un costat i les dos últimes de l’altre.

Great Firewall of China

Per si no ho sabieu, a Xina hi ha un nivell de censura molt alt tant en ràdio, televisió, diari i inclús Internet. Aquells que violen les regles imposades pel govern de Xina, poden pagar altes multes o passar temporades a la presó que van desde pocs dies o setmanes a molts mesos o potser anys. Lamentablement en aquest país tenen un 0 en llibertat d’expressió però no els importa massa, ja que pensen que aquest dret fonamental pot anar en contra del seu sistema.

Des de fa uns anys amb l’accés a Internet a Xina, el govern veia que el tema de la censura i l’aïllament se’ls podia escapar de les mans, per la qual cosa van dedicar molt d’esforç a un projecte anomenat “The Golden Shield Project” en el qual anaven a dedicar-se a vigilar els moviments dels usuaris d’Internet i per supost, censurar l’accés a milers (probablement molts milions) de pàgines web de tot el món.

Popularment, el projecte es va acabar coneixent com al Gran Firewall de Xina, degut a la similitut que tenia aquest amb una gran paret que separava aquest país de la resta del planeta, finalitat que compartia la Gran Muralla (d’això el joc de paraules)

Gandulejant pels blogs que hi han pel ciberespai, vaig trobar el següent enllaç:

Great Firewall of China

En aquesta pàgina, es pot escriure la direcció d’una pàgina Web qualsevol i comprovar si seria visitable desde Xina, es a dir, no censurada.

He fet la prova amb aquest blog i a continuació podeu vore els resultats.

No es que el meu blog exclusivament estiga bloquejat, supose que ho estaran tots els “.blogspot” o el que es el mateix: cap blog de Blogger pot ser visitat des de Xina. Penseu la de pàgines inaccessibles que hi hauran des de allí. Fort, no? Fort i molt trist.

Quan intenteu fer el test, voreu una gran llista de pàgines prohibides entre elles Wikipedia, Google, El País, El Mundo, YouTube o la pàgina d’Amnistia Internacional.

Estic realment contenta de viure on visc i de poder expressar-me i de fer-me sentir com em vinga en gana sense por a represalies.

Seria genial que tots pogueren!

In Guns We Trust

Hui, veent les notis de Cuatro ha ixit en la tele l’home que li va vendre les armes al grillat que se va carregar a 32 persones en el Politècnic de Virginia fa uns dies. Afirmava que si tots els estudiants hagueren tingut armes, la història no haguera tingut ixe final.

Potser este home no és conscient de que, de forma indirecta i amparat per les laxes regulacions d’armes dels Estats Units, es ell el que ha contribuit a que Cho Seung-Hui masacre als seus companys.

Ara que ve l’hora de plorar, tot el món plora dient que com es possible que ixes coses passen! Pareix que s’hagen oblidat de lo de Columbine (d’on Michael Moore va fer un documental: Bowling for Columbine) que va passar lo mateix a menor escala. Lo lamentable es vore que quasi 10 anys després d’aquest succes, la societat americana no ha fet res per plantejar un debat moral sobre la tenència de armes i intentar reformar una constitució anclada en el passat (es de 1787) que te com a Segona Enmienda el següent:

En consideración a que una milicia bien regulada resulta necesaria para la seguridad de un estado libre, el derecho de la población a poseer y portar armas no será restringido

En fi, que me pareix molt increible que un punyetero xaval, tronat perdut, que inclús pareix que ha estat en un psiquiàtric, puga adquirir armes en les quals matar als seus companys soles presentant el DNI i demostrant que és ciutadà americà.

Damunt el subnormal profundo este del venedor, encara vol saber que ha passat? En un país normal i racional, açò podria haver passat igual, pero segur que l’arma no s’haguera comprat en la facilitat de qui compre pipes al Mercadona i ja, soles per ficar aquest obstacle, segur que es reduirien els assasinats d’aquest tipus.

Es esta la societat que tantissima gent admire? Este estil de vida? Ixe fals liberalisme? Bah!

Els intermediaris

Una no pot reprimir riure quan veu titulars com així: “El infierno existe y es eterno”

Té sentit afirmar la existència d’un lloc (d’on ningú ha tornat per a contar que existeix) on et van a fer sofrir eternament? D’això va l’infern, no? En un món on tot es relatiu segons l’ull que ho mire, que es pot considerar “pecat”? No seguir els preceptes catòlics? I qui m’assegura a mi que son uns preceptes correctes? Per a un xiquet esnifador de pegament d’una favela de Brasil, no serà tan “infernal” la seua existencia com la que li planteja este il.lustrat? Probablement per a viure ha de robar i altres coses que el convertixen en pecador a ulls del déu de Razinger. Es realment un pecador? S’ ha d’arrepentir de la vida que te? Quina culpa te ell de no poder millorar-la?

Jo heu sent, pero és este home obrir la boca i a mi se m’encén la sang. Callaet i en qualsevol dels seus magnífics gorros esta molt més mono.

Per cert, el gorro de la foto no és del Pare Noel, se veu que es un gorro clàssic, dels de tota la vida (lo que no m’enterat es d’on)… Com diuen en este blog, un must have! (pegueu-li vista que esta graciòs)

El primer cumple!

El temps passa i a voltes no et dones compte de com de ràpid ho fa. Hui revisant alguns posts ja vells, m’han entrat ganes de mirar les primeres coses que vaig escriure. Al mirar la data del primer post he vist que era del 16 de Març de 2006! El blog ja te un anyet i jo sense enterar-me fins hui! Moltes felicitats “Un altre Gin?”!!!

En aquest any, el blog ha sigut visitat 1903 voltes (en realitat, algunes més perquè el contador de visites es va ficar a principis d’ Abril del 2006) i visualitzat 4588 vegades. Que significa açò? Que moltes persones de les que em visiten un dia, repetixen la visita algunes voltes més al llarg del dia, lo qual me congratule moltissim!

Al llarg d’aquest any he escrit 102 entrades (amb aquesta 103, qui diria que hi ha tant a dir!), a una mitja de quasi dos posts semanals. El més comentat de tots es aquest: (com se note que lo de fartar mou mars i montanyes), seguit d’ aquest.

En fi, moltes gràcies per totes les visites! Espere que en siguen moltes més! No vos oblideu mai (o animeu-vos) a escriure al tag o als comments, això és el que realment li dona vida al blog!

On està l’error?

Vist en Vila-Real…jiji

Aigueta

Arribes a casa, soltes la jaqueta en la cadira, traus el mòbil, la cartera i LA BOTELLA D’AIGUA DEL DINAR del bolso i heu dixes tot damunt la taula…al cap d’uns dies de dinar en la Uji, te plantes en 6 botelles d’aigua pero només un monedero… :S

Lo que me sorpren a hores d’ara es que tant de caxarro no haja captat l’atenció de l’autoritat materna… jeje.

Volteta Solar

A les 00:00h de hui començarem un viatge que ens durarà tot un any. Lo bo que té, es que es gratis i no te canses d’ell…pero bueno, tampoc t’enteres.

La òrbita que la Terra fa al voltant del Sol té uns 930 millons de quilòmetres. Un dia té 86400 segons i 365 dies tenen 31.536.000 segons. Si dividim el perímetre de la òrbita per els segons que té un any, obtenim els quilòmetres que recorrem per unitat de temps. Al final de la correguda, ens ix un 29’49km/s! Això vol dir que aniriem a Castelló en un miserable segon! (ojala! …grr….UJI) I a Barcelona en 10! i a Paris en uns 45! Seria increible viatjar aixina de ràpid!

En fi, com podeu vore hi ha que anar rapidet pa arribar a les 00:00h del 31 de Desembre de l’any que ve!

La carrera és llarga pero la companyia molt bona. Feliç Any Nou a totes! (i a tots )

Sushi Radioactiu

Segur que a hores d’ara heu sentit parlar d’Alexander Litvinenko o l’ex-espia rus que presuntament va matar el govern del seu propi país fa uns dies. Lo que se sap hasta ara (lo que ens han contat, clar) es que va ser enverinat amb un element radioactiu, Polonio-210, que li van ficar en el menjar.

Pareix que això de la radioactivitat quede fora del nostre mòn normal. Si, hem sentit parlar de Txernòbil, sabem que hi han centrals nuclears, inclús sabem que els residus nuclears que produixen duren milers d’anys. Ara bé…ningú que coneguem ha vist en viu i en directe com és, per exemple, el Urani.

Bueno, pues el soñar se va a acabar! En aquesta pàgina, qualsevol mortal pot accedir, per un mòdic preu, a una xicoteta cantitat de material radioactiu amb la qual, per exemple, pots alimentar a ixe gos que se dedique a lladrar dia i nit! (meu prenc a risa, pero en realitat no té ni puta gracia)

La majoria dels països del mòn firmant Tractats de No Proliferació Nuclear desde fa dècades i dos subnormals de Nou Mèxic venent radioactivitat per pocs euros. Vale, no es una bomba nuclear, pero també servix per a fer mal (com si faltaren coses) Pegueu-li una vista al apartat Radioactive Isotopes, és on esta el Poloni-210. Mireu els preus. Tanqueu la boca. Torneu-los a mirar. Si, ixos preus.

Tot açò que es podria ficar en un guió de peli al més pur estil de l’agent 007 només ve d’aquesta noticia en l’ ABC.

I despues no legalitzen la marihuana i és legal vendre radioactivitat. Que normal.